Després de la pèrdua d’un animal estimat, moltes vegades s’inicia un procés de dol, d’ajustos emocionals, on diversos sentiments competeixen entre sí.

L’impacte que causa la mort d’un animal en alguns casos pot ser tant intens com el que es pot sentir per un familiar estimat.

La tristesa, la necessitat de plorar, sentiments de culpa afloren en aquesta etapa posterior a la separació.

El dol sol tenir diverses etapes, que es poden explicar separadament tot i que moltes vegades es presenten solapades i desordenades, però que al final s’han d’haver experimentat totes per completar el procés d’assimilació de la pèrdua.

 

LES FASES DEL DOL

LA NEGACIÓ

Sol ser la primera etapa del dol. Ens neguem a acceptar la pèrdua. No volem creure el que ha passat, ni assumir que mai més tornarà.

LA IRA

Estem  enfadats amb nosaltres mateixos o amb els demés. Sol ocórrer quan assumim que sí que ha passat, que s’ha mort i no tornarà.

LA NEGOCIACIÓ

És la etapa on comencem a fer algun tipus de pacte, o acord. S’analitza la situació, què hauria passat en circumstàncies diferents, si hauríem pogut fer això o això altre….

LA DEPRESSIÓ

En aquesta etapa, l’angoixa, la por, la pena guanyen terreny, afloren sentiments de culpa. Som conscients que la pèrdua és irrevocable i que s’ha de continuar vivint sense la presència de la seva companyia.

L’ACCEPTACIÓ

Finalment arriba l’etapa on ens sentim preparats per acceptar la mort de  la mostra mascota. Som conscients de la situació però mica en mica aconseguim tornar a la normalitat. No significa deixar de pensar en ells, però permet seguir endavant acceptant el fet de que no tornarà a estar al nostre costat.

 

APRENENT A SUPERAR LA TRISTESA

Malauradament, moltes vegades la pèrdua d’un animal de companyia no es reconeix com a important pel nostre entorn, amics, companys de feina.

És molt important tenir la oportunitat d’estar trist i poder-ho manifestar a la família i amics de confiança. No ens hem d’avergonyir de sentir dolor i de plorar per un ésser que ens ha acompanyat tant de temps.

Normalment en situacions de pèrdues traumàtiques o sobtades sol aflorar un sentiment de culpabilitat ja que no entenem com ha pogut passar. Al haver estat els responsables del seu benestar és normal que aquest sentiment ens remogui internament, però no porta enlloc buscar culpables.

Hem de esforçar-nos a intentar recordar els moments bons i agradables. Amb el temps, aquests pensaments guanyaran terreny i es quedaran per sempre, i deixaran pas a la calma que produeix la memòria tranquil·la del nostre animal estimat.

 

Coses que podem fer...

Escriure una carta dedicada al teu animal. En aquest moment de laberint d’emocions, ajuda a ordenar les idees i expressar els sentiments. També ens permet agrair-li el temps que ens ha dedicat i tot el que ens ha aportat.

Mantenir durant un temps les rutines diàries. Tot i que ja no hi és , és recomanable conservar, almenys per un temps, els hàbits diaris que teníem amb ell. Passejar, conversar amb els altres propietaris de companys del parc. Mica en mica, es podran anar substituint per altres activitats agradables. És important seguir endavant amb la sensació de poder recordar al nostre animal sempre que en tinguem necessitat amb un somriure als llavis.

La companyia d’un altre animal mai substituirà al que ja no hi és. Abans de adoptar un nou animal,  assegura’t que has acceptat la mort de l’anterior i llavors estaràs preparat per donar-li tot l’amor que pots oferir.

 

Finalment, hem de tenir en compte que el dol és una experiència individual i cadascú té les seves pròpies fórmules per acceptar-lo. A vegades no hi ha cap tècnica que serveixi i tant sols queda esperar que el temps passi, no per oblidar si no  per aconseguir que els records es converteixin en una cosa agradable i es dissipi el dolor. No hi ha un temps establert però segur que amb el temps passarà.